¿Tu que vols?

Aquest matí amb una conversa amb una amiga ha sortit la pregunta que sempre surt ¿tu que vols?

A mi m'ha fet pensar en tals perfils, en tantes converses en diferents persones, en el que la gent o no sap, o no diu el que vol. (parlo de l'apartat relacions personals)

Quan he fet aquesta pregunta, he rebut moltes contestes: No sé. Només sé el que no vull. No vull compromisos. No vull res. No vull res seriós, etc.

Molta gent o no sap el que vol, o no o manifesta, o tan sols igual ni s'ho planteja. Estem en un món de viure moments puntuals, de festa, de tristesa, de qualsevol cosa; però moments puntuals, i sembla que això ja els està bé.

Bé doncs jo m'he fet a mi mateix la mateixa pregunta: ¿Jordi tu que vols?

La resposta és molt clara. Vull algú amb el que tingui afinitat per caminar el tros de camí que ens queda plegats, amb el condicionant que l'altra persona vulgui això mateix.

A priori pot semblar fàcil, ja que no ho és. Perquè a banda de tots els condicionants particulars que pugui tenir cadascú, hi ha unes quantes premisses a tenir en compte. Les premisses són, confiança, sinceritat, un nivell cultural semblant, tolerància, i el definitiu saber donar...

La paraula màgica que a mi m'agrada es RECIPROCITAT.

Hi ha moltes persones, que mentre facis el que elles volen, o el que elles diuen, tot va com una seda. Però quan són elles les que han de donar i correspondre, puix que llavors és quan surten tots els problemes.

Bé, com he dit abans trobo molt difícil el fet de poder materialitzar el que jo voldria, i com no depèn solament de mi, doncs toca seguir caminant el camí tot sol, amb l'esperança que en algun revol, trobarem algú que en faci costat i companyia.