Els anys van passant i amb ells l'alegria i la il·lusió.
M'he fet vell. Sé moltes coses, ja no compro fum, però em sap greu no pogué ajudar a ningú amb aquests coneixements i que ell o ella en puguin treure partit.
Estic tip de missatges dels quals anomeno autoajuda. Perquè per aquí li serveixin poden estar molt bé. Però a mi no em serveixen així que els aparco, com aparco tots els que et venen fum.
La realitat és la que és, i jo no puc apartar-me d'ella perquè quan ho he fet el que s'ha donat la trompada grossa he sigut jo, no he trobat per enlloc totes les bones coses que deien aquests missatges. Així que cadascú faci el que li peti, i allà ell amb les seves conseqüències.
Tot això, de "fes el bé", i et trobaràs correspost, o el que facis et tornarà incrementat, són bajanades.
Has de fer i actuar com ets i creus tu(la teva vida, ensenyances i creences han generat la teva personalitat). I el que vindrà estarà condicionat per les circumstàncies i la sort. La resta són comptes dels llibres, de la religió i de les pel·lícules.
Sobre el fet de canviar, per aproximar-se al que volen o desitgen les persones en cada moment; Sincerament no hi crec. Si canvies per aproximar-te al que volen als altres deixaràs de ser tu. De què serveix estar molt bé amb els altres i no estar bé amb tu mateix? Crec que cadascú ha d'acceptar-se ell i les seves circumstàncies, i dintre d'elles intentar viure i estar el millor possible. Però millor sobretot amb ell mateix.
Jo he d'acceptar que totes les dones a les quals he estimat, no he sigut correspost. Que la feina a la qual m'he dedicat, ha anat com ha anat. La família que ha vingut donada, que el cos i les malalties que tinc son les que són, i conviure amb aquesta acceptació.
Bé demà canviem d'any i de dècada. Espero que a tots els que llegui-ho això i a resta de la gent en general, els i valgui millor, i que sigui més gran el que gaudiran que el que patiran, de tot el que ha de venir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada