- Perquè pugui haver una Independència ha d'existir una majoria que la vulgui, i una majoria no del 50% sinó una majoria consistent, com per a exemple 2/3 66%. I aquesta es compti com es compti no existeix, no s'arriba ni al 50%.
- Mai cap poble ha aconseguit una independència de forma pacífica. Està molt bé intentar obrir camí, però no et té que estranyar després que aquest camí no porti ni a destí ni enlloc.
- Per aconseguir una independència, les persones han d'arriscar moltes coses personals, vida, treball, diners, pensions. Res no és aconsegueix sense esforç, i la pregunta és ¿quants d'aquests que la volen, estan disposats a arriscar tot això?
- Per aconseguir un fi, la majoria ha d'anar a una, tots junts per aconseguir-ho. Aquí cadascú (partit, o grup) va per la seva banda.
¿A més a més a banda de bons desitjos que hi ha més?
Unes quantes afirmacions que no estan contrastades:
Si fóssim una república independent, disposaríem de més diners. (no està gens demostrat, perquè quan es fan aquests comptes hi han moltes despeses d'un estat independent que no es compten)
Nosaltres som els bons, els altres són uns rucs (els altres diran el mateix de nosaltres, i la realitat és que no hi ha ni bons ni dolents)
Tindríem més diners, per tant podríem fer moltes més coses (tot dependria de com és gestionéssim).
· Hi ha bons desitjos, però a banda d'això no hi ha cap prova, que sent una república Independent, estaríem millor.
· Tema, presos, i repressió: Quan es comença un camí de forma inadequada, no podem queixar-nos dels entrebancs que ens trobarem. Qui penses que Espanya acceptaria que una part, marxes sense fer res, és simplement un il·lús.
Personalment lamento molt la situació en les que es troben algunes persones, però quan un agafa un camí inadequat, ha d'aguantar i sofrir les conseqüències dels seus actes.
Esperem que dintre de poc temps puguem seguir un camí de llibertat i d'interessos comuns. TOTS JUNTS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada