Tant de bo...

Tant de bo un dia trobis qui no hagi de veure't nua per a convertir-te en poesia, que es desisteixi de passats per a lliurar-se a un futur sol amb tu.

Tant de bo que passin els anys i continuï estimant reflectir-se en els teus ulls, que li continuïs semblant el més bell que té l'univers, i et faci tornar als temps en què nus eren un.

Tant de bo cada matí despertis amb el mateix somriure, i ell es continuï sorprenent amb aquesta llum que emanes. Tant de bo que les seves manies et facin riure tant que et facin mal les costelles, però sigui un dolor ric, gairebé com haver fet l'amor.

Tant de bo et facin falta braços per a quedar-te les nits aferrada a la seva esquena, i et faci sentir plena i sana. Tant de bo que el temps sigui més llarg quan estiguin junts, i continuïs comptant els minuts per a la seva arribada, que es coordinin fins als seus ritmes cardíacs i que les hores no els aconsegueixin per a respirar el mateix aire.

Tant de bo els seus petons et facin sentir que el dia és bo, i les seves carícies sempre acabin en cossos nus, com quan joves, que sàpiga ser fera, o ser gentil, amb la teva roba, i et faci l'amor com si això els rejoveneix, que no es cansi de la teva calor, del sabor de la teva pell, dels teus braços oberts, i de la teva suor.

Tant de bo que mai ho deixis perdre's, i si ho deixes, et descompta que ets l'única que pot portar-ho de tornada si ho guia la teva veu i un t'estimo que ressalta en la teva mirada. Tant de bo et presumeixi enfront dels seus llocs i coses importants, que t'admiri i faci que més t'admiris en llegir les poesies que va escriure per a tu.

Tant de bo que et mostri el món com el veu des dels seus ulls d'home enamorat, i que les veritats que fan mal no et facin deixar-ho, i l'abracis perquè és el teu únic lloc segur, que encara quan no cregui en ningú cregui en tu i sempre t'abraci. Tant de bo no sàpiga contestar tots els dubtes que tens, però sempre busqui respostes perquè no et revelis.

Tant de bo deixis que et cuidi, com si no sabessis cuidar-te sola, que sempre siguis la nena dels ulls grans de la qual es va enamora, però en tocar-te sàpiga també que ets una dona adobada, plena d'encerts i errors, i que et pot estimar sempre, sense cap remei, sense tenir una altra opció.

Tant de bo ho deixis contar-te una vegada i una altra les mateixes històries, els mateixos poemes, i encara que ja els sàpigues continuïs escoltant-ho perquè brillen els seus ulls com si fos la primera, tant de bo que cada que vegis alguna cosa que et recordi a ell li diguis que l'estimes, i els seus defectes mai els facin abandonar. Tant de bo que discutir-ho, que crideu, que us baralleu, i no estigueu d'acord, però també aprengueu a callar quan toca.

Tant de bo mai és deixeu d'estimar, i balleu fins que us facin mal els peus i que quan vulguis marxar, et faci l'amor fins que torneu a enamorar-se. Tant de bo que passi el temps, la gent i les oportunitats, que passin mil problemes, però mai és deixeu.

Tant de bo...