Un text trobat en la xarxa, i que m'ha agradat amb la interpretació de la parella que fa a les nostres edats.
Un home major com jo, com tu, amb la seva vida en la recta final... per què?, per a què vol tenir una parella...?
Bé, això em recorda a un senyor que solia freqüentar un Bar, sent ell abstemi, així que demanava aigua mineral amb gel.
Per a què vens al bar, si tu no beus alcohol?, li preguntaven.
Un Bar té molt més a oferir, que alcohol, l'alcohol és només un lubrificant social, "responia ell".
I tot això, és perquè la vida sexual entre majors, no té la mateixa importància que entre una parella de joves.
I sí.
Pensar que, el sexe és l'únic motiu per a casar-se, o estar en parella; és igual que pensar que anar al bar, és només per a beure alcohol i embriagar-se.
Llavors...
Per què buscar parella?
Perquè un company de vida no és un complement sexual solament, la nostra necessitat va més enllà del visible i del sensible, és trobar amb qui sortir a caminar a un ritme nou aprendre a caminar al ritme de l'altre.
Acostumar-se a una mà nova, i a la tebiesa i la humitat d'altres llavis, veure l'alba amb la llum d'uns ulls femenins.
Gaudir una conversa intranscendent a la teva mesura, algú amb qui prendre a poc a poc el cafè del matí.
Algú amb qui asseure's a contemplar el capvespre de cada dia, a qui entendre entre línies.
Aquest llenguatge lateral i còmplice que tenim els enamorats i que ningú entén, fins i tot estant envoltats d'altres persones.
Que quan em digui "tinc fred", jo entengui. "Abraça'm".
I quan jo li digui, "tingues, tapa't", ella sàpiga que, en realitat, li dic "t'estimo".
I que si decidim estar junts i callats... encara en aquest silenci, puguem estar escoltant la mateixa melodia. 💕🌹🌹

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada