Si moro…

 

 

Sempre he vist la mort d'una manera més formidable que la d'una capa i una forca, la veig com una vella amiga, amiga que m'espera, una amiga que, tot i això, em fa por, com et fa por tot el desconegut, amiga que juntament amb la vida ens recull d'un mateix plor, en néixer plorem i en morir ens ploren i a això em refereixo, sento que si moro hi ha una sèrie de coses que no m'agradaria que es fessin.

 

Si moro, no cal que em portin flors; estimo molt les flors, i les plantes; les roses amb el seu color, l'alegria d'un gira-sol i l'olor d'un gessamí que no cal que me les portin després de mort, quan no podré gaudir-les tant com m'agradaria, o quan estava viu.

Si moro, no vestiu de negre, estimo tant els colors vius, el vermell, el blau, el verd, que al saber en vida que tots estaran de negre ja em posen melancòlic, vestiu amb els colors amb els quals li vaig somriure a la vida, són els que vull que imperin en el meu acomiadament.

Si moro, no guardeu silenci, la solitud em turmenta tant que en els meus dies més sols tendeixo a cridar per a sentir-me que estic viu, amb el ressò de la meva pròpia veu. La solitud i el silenci m'han acompanyat molt de temps al llarg de la meva vida.

Si moro, no poseu música trista, tant de temps ofegat en la meva pròpia tristesa, no vull que es reflecteixi en vosaltres, més aviat poseu música alegre que en sonar, els seus vostres peus comencin a jugar en la rajola al ritme de la música.

Si moro, no em ploris, mai em va agradar veure la gent plorar i vaig tractar de no fer-ho enfront de ningú, les llàgrimes les he deixat anar amb soledat, sempre he volgut fer riure a la gent de la manera més estúpida i maldestra possible, m'he rigut primer de mi mateix, i després de quasi tot, d'aquesta manera és com vull que em recordeu...

I finalment i més important, si moro, no vagis al meu funeral, tant de temps en vida sentint l'olor de les flors, estimant els colors, cridant a la solitud, escoltant la millor música i fent un somriure a la vida; com és que no en buscaves mentre gaudia d'aquests plaers de la vida en vida?, i els podríem haver gaudit plegats. On has estat tot aquest temps? No entendré per què em vens a veure ara amb la mort quan ni una abraçada, ni una mirada, ni un somriure podré donar-te...