60 Anys, porta d'entrada a la tercera edat ;)

 

M'acosto als seixanta anys. Hi ha qui diu que això és només un número; i si és un número, però que comporta una realitat. Els Seixanta és la porta d'entrada a la 3a edat, i és una edat de plenitud, però també de baixada i de declivi.

Diguem que tradicionalment la primera fase de la vida és fins als 25-30; en ella estan compreses la infantesa; l'adolescència i la joventut. En general és una edat de creixement; aprendre a viure, d'experiment coses noves; és una edat de pujada.

Tenim la segona edat; que va dels 30 als 60; que és l'edat d'executar tots els projectes grans de la teva vida. És quan la vida està en la seva plenitud.

I després bé la 3a edat; que dura m'entres tu duris; que té clarament una fase de baixada. Una fase on els coneixements, i l'experiència tenen el seu màxim esplendor. Però que durant aquesta edat van minvant progressivament les forces; les il·lusions. A la gràfica es veu clarament el camí de baixada.

Evidentment que hi ha diferents persones; i diferents estats d'evolució personal, de salut, d'ocupació, etc... i, per tant, no a tothom li arriben aquestes edats vitals en el mateix moment; però de totes maneres les edats aquestes estan molt marcades a les nostres vides.

Bé jo en trobo en l'entrada d'aquesta 3a edat; i no puc parlar per cadascun dels que llegeixin  això; i de les seves circumstàncies personals, així que parlaré de mi, i de les meves circumstàncies.

Soc solter, sense fills, sense gaire família propera, i fa molts anys que visc sol.

Afronto aquesta edat amb molts coneixements sobre moltes coses, i a banda de mi amb molts records o històries familiars que he anat vivint o m'han explicat avis, pares, amics, i que moriran amb mi; perquè considero que no tinc aquí transmetre'ls.

(Hi ha qui em diu que escrigui un llibre; però la veritat no en tinc ganes i a més a més penso que aquestes coses s'han de transmetre directament, cara a cara, i amb tots els sentiments que porten incorporats, i a un interlocutor/a que estigui interessat, en conèixer la seva herència i la dels seus avantpassats.)

El que més greu amb sap, sobre això és que tot el que sé d'ells, morirà també amb mi. Hi ha la mort física que es produeix quan el cos deixa de respirar, i el cervell deixa de pensar; però existeix l'altra mort, l'efectiva, que es produeix quan ja n'hi ha ningú que et recorda que has existit; i és quan realment desapareixes.

Bé seguim...

Aquesta edat serà l'edat de les pèrdues, diguem les males notícies. En el passat ja tots hem anat sofrint pèrdues, familiars, d'amics de la nostra edat que ja no estan entre nosaltres. Però també hi ha arribat alegries, fills, amors, parelles, desenvolupament personal, o professionals, experiències noves, etc. Diria que les males notícies o les bones s'anaven compensant (clar sempre respectant les circumstàncies personals de cadascú). Ara entrarem en una fase que ho resumeix molt bé una frase. "La falta de notícies, són bones notícies"

Son temps que si la vida atrafegada que portem ens deixa; convé tindre un temps de reflexió; del que ha sigut la teva vida, i del que pot ser a partir d'ara; fins al final.

En el meu cas, ja fa un temps que m'he allunyat de gent tòxica. Però no tòxica com ara descriuen les "frasetes" aquestes que estan tan de moda. Són simplement gent, que poden ser molt bona gent; tanmateix, que a mi no m'aporten res tenir-les al meu voltant, ja que la seva vida no té res a veure amb la meva; i si a més a més no tinc cap sentiment per elles; doncs no cal que les nostres vides es mesclin.

Tothom que està al nostre voltant, en algun moment o altre ens ha decebut; així com nosaltres també el podem haver decebut a ell/a. No hi ha ningú perfecte i jo amb primera persona sé que no ho soc. Però en aquesta etapa em quedo només en persones pròximes; que m'aportin coses, suport, afecte, amor, companyia, per les quals jo tinc sentiments; i que intento compensar-les i ajudar-les amb la seva pròpia moneda, afecte, amor, companyia, consells, el que calgui.

És una edat que segur que tindre menys amics, més coneguts, i que les persones properes seran això, properes.

En el meu cas a nivell sentiments; em trobo en dos extrems ben oposats. En un costat les persones que  m'importen una merda (em perdó); amb aquestes persones mantinc una correcció, una amabilitat, però també un distanciament. Les altres, per les que sento una afecta, una amistat, un amor (ni que no sigui recíproc); els meus sentiments cap a elles es maximitzen i s'incrementen molt. Vull estar pròxim, vull ajudar-les amb tot el que pugui, ploro més, em sento preocupat per les seves coses; soc molt més tolerant, i buff. Em produeixen un munt de sentiments i sensacions incrementades. No sé si és cosa de l'edat o del meu estat anímic, però és el que em passa.

En l'àmbit de política, administracions, associacions, ideals, totes aquestes coses. Mantinc les meves gestions al dia, per no tindre problemes; no obstant això, cada vegada més m'importen una tifa. No crec en cap projecte gran, en associacions que diuen que ajuden a molta gent, o amb polítics que milloraran les coses per moltes persones. Quan hi ha tants intermediaris i tanta gent, hi ha gent que sí que ajuda; però també hi ha gent que s'ajuda a la seva butxaca, als seus interessos, a la seva posició social, o al seu ego. Jo soc molt més limitat, si ajudo a algú, ha de ser una ajuda individual i personalitzada, i fujo de tots els grans projectes.

Bé seguint amb l'entrada de la 3a edat, a banda d'estar més sensible; vaig notant pèrdues, pèrdues de forces; pèrdues de fer coses supèrflues, noto una rebaixa de les coses físiques, i un augment de les coses sentimentals (no espirituals, ja que soc agnòstic). Tinc més ganes de contacte personal amb les persones que estimo; cosa que no sempre es pot materialitzar, perquè estan en un estadi d'evolució personal diferent, o tenen molts problemes d'àmbit personal, professional, o simplement moltes coses problemàtiques que els hi venen donades, o que se les busquen ells mateixos.

Crec que és una etapa d'aposentar-se, arreglar papers, arreglar o solucionar coses que havíem deixat pendents en el passat; endreçar la nostra vida, i enfocar com passàrem i en qui, els últims anys nostres. Que poden ser molts o pocs, però com això no ho sabem toca diguem fer un pla de viabilitat; i tenir clar amb qui pots comptar i amb qui no.

En el meu cas, si surt l'ocasió estic considerant compartí temps i espai amb les persones que estimo; inclús amb solucions vitals imaginatives. No m'estenc amb les solucions vitals imaginatives; no em ve de gust explicar-les per tothom, si és de ve l'ocasió ja li explicaré, de forma individual, a la persona concreta que li puguin interessar.

Aquesta edat és per continuar fent coses, de gaudir de la vida, del fet de continuar vius, de les persones que ens acompanyen en aquest trajecte, sabent que malauradament cada vegada seran menys, així que mentre i siguin gaudim de la seva companyia.

Si tens família propera, fills, possiblement nets, persones que depenen de tu, les il·lusions, els projectes, i les obligacions poden ser molt diferents de les meves. Quants avis es fan càrrec dels seus nets, amb totes les alegries, i obligacions que els i porten aquests infants o no tant infants.

Bé els temps socialment canvien i amb aquests temps convulsos moltes coses canvien.

Tinc amistats o gent propera, que em sap greu. Greu de no poder dir segons quines coses; perquè s'enfadaran o no compartiran les meves opinions o consells.

Si a ells els hi pogués dir, els hi diria. Aposentat, si no has fet arrels, arrelat, a la 3a edat potser ja és hora... estima la teva terra, i als teus congèneres, estudia la teva economia, analitza com quedarà aquesta quan et jubilis, analitza la teva salut, i com pot evolucionar, una vegada hagis estudiat això, decideix un pla de viabilitat realitzable. Aparta problemes, rancúnies, malts rotllos, tot el que no sumi. Afermat als teus pilars perquè puguin sostenir-te quan tot trontolli, i busca pilars segurs; fuig de les persones que només et restin. I per sobre de tot gaudeix d'aquests anys (no hi haurà d'altres).