Originalment era un símbol posat a la solapa, com a protesta per als empresonaments injustos dels presos polítics. Amb la seva extensió, s'ha produït el que marca el diagrama, una marcació territorial.
I una extrapolació en quan a símbols es refereix a l'estelada.
La Independència té molts partidaris, però lamentablement no arriba a una majoria, actualment. D'aquí a uns anys, ja veurem.
Doncs el llaç groc com a manifestació d'una situació injusta, potser té
una major acceptació. Els primers no, però els que han fomentat la seva extensió, han pensat,
aprofitem aquesta acceptació, per marcar el territori dels que pensem el
mateix; amb una extensio i amb mes força que qualsevol altre simbol.
El símbol, ja ha traspassat la protesta per als presos polítics. Are és ja un símbol del porto, i em sento català, i independentista i no el portes i segur que ets espanyolista.
Sobre la llibertat d'expressió, a la guait...
Tenim una màxima que cal recordar. La meva llibertat acaba on comença la llibertat de l'altre.
Mentre un símbol, es col·loca en un lloc teu; solapa, balcó de casa, cotxe res a dir; és llibertat d'expressió. És dir jo, penso una cosa, i us ho comunico, la meva forma de pensar. El problema comença quan col·loquem aquest o un altre símbol en l'espai públic. Perquè l'espai públic és nostre, però també és dels altres, i resulta que dintre dels altres i por averi qui no vol que aquest símbol estigui allà; i tenen tot el dret per no vulgue-ho.
Llavors és quan comencen els conflictes, i la guerra de símbols de la que parlo. Jo el poso; jo el trec, jo en poso un altre, jo trec el teu i torno a posar el meu; etc, etc. Així comencen un enfrontament, que pot arribar inclús a les mans.
És per això que sempre comento que les guerres de símbols, no serveixen més que per fomentar les desavenencies, i generar conflictes.
El símbol, ja ha traspassat la protesta per als presos polítics. Are és ja un símbol del porto, i em sento català, i independentista i no el portes i segur que ets espanyolista.
Sobre la llibertat d'expressió, a la guait...
Tenim una màxima que cal recordar. La meva llibertat acaba on comença la llibertat de l'altre.
Mentre un símbol, es col·loca en un lloc teu; solapa, balcó de casa, cotxe res a dir; és llibertat d'expressió. És dir jo, penso una cosa, i us ho comunico, la meva forma de pensar. El problema comença quan col·loquem aquest o un altre símbol en l'espai públic. Perquè l'espai públic és nostre, però també és dels altres, i resulta que dintre dels altres i por averi qui no vol que aquest símbol estigui allà; i tenen tot el dret per no vulgue-ho.
Llavors és quan comencen els conflictes, i la guerra de símbols de la que parlo. Jo el poso; jo el trec, jo en poso un altre, jo trec el teu i torno a posar el meu; etc, etc. Així comencen un enfrontament, que pot arribar inclús a les mans.
És per això que sempre comento que les guerres de símbols, no serveixen més que per fomentar les desavenencies, i generar conflictes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada