Els que em coneixen, trobaran a faltar un parell d'articles; sobre dues persones que també han sigut molt rellevants; un sobre el meu germà que malauradament ens va deixar fa uns mesos, i un altre sobre la persona de la qual he estat enamorat els últims anys. Són dos articles que no escriure; perquè potser el que escrigués molestaria a terceres persones, així que me'ls estalviaré i els tindre escrits a la meva ment, mentre aquesta perduri.
Estic fent una mica de balanç sobre la meva vida, e hi ha moltes coses que no m'han agradat. La majoria per culpa meva i perquè sempre he pensat que tothom és bo; i que quan arriba a la teva vida una persona; arriba amb un 100% de confiança; confiança que va perdent a mesura que et va decebent. Hauria d'haver actuat de manera diferent; i deixar que la confiança se l'anés guanyant cadascú amb el pas del temps i dels seus actes.
Hi ha dues coses més que no m'han agradat de les que m'he anat trobant, les quals són: El que quasi ningú es mostra conscient que s'ha equivocat amb qualsevol cosa (quan tots ens equivoquem); i prefereix donar la culpa l'altre, a les circumstàncies, al temps, a qualsevol cosa menys a dir: ho sento m'he equivocat!
La segona ha sigut, no confiar més en l'instint; quan coneixes una persona i penses; per una relació no; com a soci no, però com amic tira... potser sí. I no t'adones que si una persona no et val per a una relació molt més personalitzada, no et val com amic... es quedarà com a conegut, i gràcies.
Bé a la meva edat ja no canviaré de forma d'actuar; però això no deixa de què soc conscient que en moltes coses he estat en una postura equivocada.
No m'agrada, el món que els hi deixem a la joventut i la infantesa que està ara pujant.
La meva vida està en fase decreixent, i en soc ple conscient d'això. Hi ha qui pot pensar estàs depressiu; i no és pas això; és simplement analitzar la realitat, tindre ulls, i valorar on ets, com estàs, i on estàs. Per això he decidit posar punt quasi final, a aquest blog.
Això o dic per què a partir d'ara; en aquest blog no hi haurà més coses personals; no hi haurà més informacions sobre informàtica (qui vulgui que la pagui); ni textos d'ajuda o consells. Que cadascun actuí com cregui, i que rebi, a la seva pell les conseqüències dels seus actes.
Diguem que el blog com el vaig concebre fa quinze anys acaba aquí; i a partir d'ara només escriure algun anunci; o denuncia sobre algun fet que cregui important i que cal destacar-ho i que se'n parli d'alguna manera. Per escrits, opinions, o coses breus, teniu el meu Facebook; que està obert a tothom.
Gràcies per l'atenció que uns quants (molt pocs), heu mostrat en aquests escrits que he anat fent en el transcurs dels anys passats; i ens retrobem en la vida real, cara a cara, si així ho voleu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada